|
La llei de creacio de la AVL del 2 de
setembre de 1998 naix del propi dictamen del CVC. Lo unic que han fet els
parlamentaris es donar-li format de llei.
S'ha buscat i abusat de les ocultacions,
ambigüetats, indefinicions, falacies,
insinceritats, subterfugis i circumloquis llingüistics tant en el text del
dictamen del CVC com en la llei de creacio de la AVL per a induir diverses
interpretacions i no clarificar la comprensio del contengut.
El resultat final es simplement el resultat
de les negociacions i pactes entre el
PP i el PSPV-PSOE en clars motius electorals i politics, i no el resultat d'un
estudi riguros i objectiu sobre el tema.
Podem extraure de l'analisis sintetic els
següents 9 punts:
1. Nom del l'organisme:
sabem que naix un nou organisme valencià normativisador
de no se sap de quina llengua (AVL - Academia Valenciana de la Llengua).
2. Nom (denominacio) de la llengua
: aci s'establix la primera despersonalisacio de la llengua valenciana,
puix establix clarament la no exclusivitat del nom estatutari idioma valencià en
l'ambit institucional autonomic. Aço supon una vulneracio (1) a la denominacio
estatutaria: llengua valenciana / idioma valencià, perque la positivacio d'una
denominacio es per se excloent. A partir d'ara es permetra l'us oficial de la
denominacio catala en tots els ambits.
3. Orige de la llengua
: No reconeix l'idioma valencià com a senya d'identitat privativa dels
valencians, sino compartida en unes atres autonomies. Subordina i inclou
encobertament el valencià en el català, del qual forma part. Aço tambe va en la
llinia de la decisio uns mesos abans (12 de maig de 1997) del IEC d'incloure
entre les seues competencies normatives i academiques, el valencià (2). En este
sentit, la proposicio no de llei del Parlament de l'Estat del 20 de maig de 1997
declara al valencià com una de les denominacions del catala.
4. Codificacio ortografica (normativisacio):
a)
Es reafirma, ratifica i assegura l'expansio oficial de les catalanes normes
del 32 i les posteriors versions de les quals diu que "son el referent basic...
(de les quals) no es pot prescindir...s'hauran de preservar i enriquir",
discriminant per omissio tant les valencianes normes de Fullana com les
anteriors i posterior propostes ortografiques, inclus les actuals normes
ortografiques d'El Puig, propostes per la seccio de llengua i lliteratura de la
RACV, a pesar de ser esta una normativa oficialisada durant el govern
preautonomic (3) i en les diverses arees de responsabilitat que UV ha
desemprenyorat tant en l'administracio autonomica com municipal en els ultims
anys. Es dona, per tant, justificacio al continuïsme, evitant qualsevol canvi en
la politica llingüistica de la Generalitat que eixerci el PSOE i que du ya 5 anys
practicant el PP.
b)
el dictamen, la llei i totes les actes previes, estan redactades seguint les
normes del IEC- Institut d'Estudis Catalans-, contradint "la tradicio
lexicografica, lliteraria i la realitat lingüística genuïna valenciana" que diu
que vol respectar. El mateix, sr. conseller Josep Boronat ho va fer constar des
d'un principi: "M'oponc a la redaccio de la carta i anexes en que s'envia que
no reconec com llengua valenciana"
c)
El nou organisme que es propon crear, encarregat de normativisar, es una
parafernalia i una "pantomima" perque no nega ni exclou relacions de
subordinacio respecte al IEC, deixant una gran porta oberta en este sentit (4).
5. Solucio imposta i visio unilateral
i per tant, incompleta, de la problematica llingüistica i de la realitat
actual. No s'ha ates cap de les propostes valencianistes, ni tampoc s'ha fet
mencio de l'ultima i magna manifestacio popular sobre el conflicte llingüistic,
la del 13 de juny ...res de res. Mai hi ha una unica solucio a qualsevol
problema, no s'han d'ignorar les alternatives possibles. No s'ha tractat el
conflicte llingüistic valencià en totes les seues dimensions i des de tots els
punts de vista (5).
6. Objectius indefinits i confusos
que han conduit a un dictamen igualment confus, de redaccio perversa i
tendenciosament enganyos. Mai s'orientà la qüestio cap a obrir vies de solucio
al conflicte llingüistic valencià, mes be es boicotejà sistematicament qualsevol
analisis i diagnosis efectiu d'eixe conflicte (6).
7. Molta pressio politica
hague en totes les sessions del CVC (7). El grup majoritari catalaniste
recordem que fon capaç de fer dimitir a un conseller, dels pocs capaç de posar
pau, Monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe de la diocesis Segorp-Castello, que
estava en el Consell com a unic representant de les diocesis valencianes que es
valencià i que gasta habitualment el valencià. La prensa valenciana replegava la
noticia: "El Obispo Reig dimite del Consejo Valenciano de Cultura por los ataques
y descalificaciones del PSOE, UPV, EU y Bloc" (8). Segons ell mateix declarà: "Con
estas actitudes de desconfianza se hace imposible el cumplimiento de la regla de
actuación que me propuse, ni se respeta a las personas ni tampoco se muestra
interés por la verdad...me propuse respetar a todos y buscar sinceramente la
verdad con el fin de llegar a un acuerdo satisfactorio sobre el tema de la lengua."
8. Endogamia
previsible i preocupant en la AVL, puix als 21 membres inicials els
succeiran per cooptacio dels components tots els que vinguen despres, creant-se
un circul vicios controlat casi exclusivament pel grup majoritari inicial,
previsiblement catalaniste i que tendirà a l'uniformisme. No està assegurada ni
la pluralitat ni la necessaria discrepancia. Pel tipo de politica catalanista
que posà en practica el PSOE i ara continúa el PP, els ambits academics, de les
lletres i de l'ensenyança, dels quals procediran els futurs membres de la AVL,
son proclius i partidaris del paradigma catalaniste.
9. Es dona cobertura a la censura
de qualsevol atra normativa i dels seus usuaris. D'esta manera no es
conseguirà mes que agreujar el problema llingüistic, forçant a una nova i
dramatica divisio dels valencians entre els seguidors de la llei i els
transgressors de la llei (illegals).
1. En este mateix sentit es pronuncià l'unic magistrat del Tribunal Constitucional i
president del mateix, D. José Gabaldón López, en el seu vot particular a la sentencia
del 27 d'abril de 1997:" ...Al contrari de l'argument utilisat, no constituix en esta
qüestio la LRU l'unic llimit a l'autonomia universitaria sino que ho es clarament
l'Estatut d'Autonomia...entenc de deviem haver desestimat el recurs d'ampar."
2. Levante, 13/5/1997: "Se reconoce que la lengua catalana también tiene en Valencia
el nombre de valenciano". Levante, 8/8/1997.
3. Desamparados Cabanes Pecourt, Consellera d'Educacio, "Información sobre la
introducción del idioma valenciano como asignatura obligatoria en los planes de
estudio de las enseñanzas medias y básicas en la Comunidad Valenciana (curso 1982/83)"
4. El perill que comporta, iniciat este cami, es que l'Institut d'Estudis Catalans
sería qui tindria totes les cartes en la ma per a anar, pas a pas, fent desapareixer
el valencià sense cap oposicio.
5. Las Provincias, 25/5/1999. El PSPV diu: "Esta es la única via para superar el
conflicto lingüistico".
6. Vot particular de Lleopolt Penyarroja i Xavier Casp.
7. Las Provincias, 26/6/1998.
8. Las Provincias, 20/2/1998. En la seua columna diaria, Mª Consuelo Reyna s'expressava
en el mateix sentit: "PSOE, UPV, Bloc i EU, más su entorno mediático, han montado una
campaña en toda regla para desacreditalo"
CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"
|
ENTITAT |
OFICINA |
D.C. |
CONTE |
|
2077 |
0828 |
88 |
3100556887 |
|