ANALISIS DEL DICTAMEN DEL C.V.C
I LLEI DE CREACIO DE LA A.V.L.


      La llei de creacio de la AVL del 2 de setembre de 1998 naix del propi dictamen del CVC. Lo unic que han fet els parlamentaris es donar-li format de llei.

      S'ha buscat i abusat de les ocultacions, ambigüetats, indefinicions, falacies, insinceritats, subterfugis i circumloquis llingüistics tant en el text del dictamen del CVC com en la llei de creacio de la AVL per a induir diverses interpretacions i no clarificar la comprensio del contengut.

      El resultat final es simplement el resultat de les negociacions i pactes entre el PP i el PSPV-PSOE en clars motius electorals i politics, i no el resultat d'un estudi riguros i objectiu sobre el tema.

      Podem extraure de l'analisis sintetic els següents 9 punts:

1. Nom del l'organisme: sabem que naix un nou organisme valencià normativisador de no se sap de quina llengua (AVL - Academia Valenciana de la Llengua).

2. Nom (denominacio) de la llengua : aci s'establix la primera despersonalisacio de la llengua valenciana, puix establix clarament la no exclusivitat del nom estatutari idioma valencià en l'ambit institucional autonomic. Aço supon una vulneracio (1) a la denominacio estatutaria: llengua valenciana / idioma valencià, perque la positivacio d'una denominacio es per se excloent. A partir d'ara es permetra l'us oficial de la denominacio catala en tots els ambits.

3. Orige de la llengua : No reconeix l'idioma valencià com a senya d'identitat privativa dels valencians, sino compartida en unes atres autonomies. Subordina i inclou encobertament el valencià en el català, del qual forma part. Aço tambe va en la llinia de la decisio uns mesos abans (12 de maig de 1997) del IEC d'incloure entre les seues competencies normatives i academiques, el valencià (2). En este sentit, la proposicio no de llei del Parlament de l'Estat del 20 de maig de 1997 declara al valencià com una de les denominacions del catala.

4. Codificacio ortografica (normativisacio):

a) Es reafirma, ratifica i assegura l'expansio oficial de les catalanes normes del 32 i les posteriors versions de les quals diu que "son el referent basic... (de les quals) no es pot prescindir...s'hauran de preservar i enriquir", discriminant per omissio tant les valencianes normes de Fullana com les anteriors i posterior propostes ortografiques, inclus les actuals normes ortografiques d'El Puig, propostes per la seccio de llengua i lliteratura de la RACV, a pesar de ser esta una normativa oficialisada durant el govern preautonomic (3) i en les diverses arees de responsabilitat que UV ha desemprenyorat tant en l'administracio autonomica com municipal en els ultims anys. Es dona, per tant, justificacio al continuïsme, evitant qualsevol canvi en la politica llingüistica de la Generalitat que eixerci el PSOE i que du ya 5 anys practicant el PP.

b) el dictamen, la llei i totes les actes previes, estan redactades seguint les normes del IEC- Institut d'Estudis Catalans-, contradint "la tradicio lexicografica, lliteraria i la realitat lingüística genuïna valenciana" que diu que vol respectar. El mateix, sr. conseller Josep Boronat ho va fer constar des d'un principi: "M'oponc a la redaccio de la carta i anexes en que s'envia que no reconec com llengua valenciana"

c) El nou organisme que es propon crear, encarregat de normativisar, es una parafernalia i una "pantomima" perque no nega ni exclou relacions de subordinacio respecte al IEC, deixant una gran porta oberta en este sentit (4).

5. Solucio imposta i visio unilateral i per tant, incompleta, de la problematica llingüistica i de la realitat actual. No s'ha ates cap de les propostes valencianistes, ni tampoc s'ha fet mencio de l'ultima i magna manifestacio popular sobre el conflicte llingüistic, la del 13 de juny ...res de res. Mai hi ha una unica solucio a qualsevol problema, no s'han d'ignorar les alternatives possibles. No s'ha tractat el conflicte llingüistic valencià en totes les seues dimensions i des de tots els punts de vista (5).

6. Objectius indefinits i confusos que han conduit a un dictamen igualment confus, de redaccio perversa i tendenciosament enganyos. Mai s'orientà la qüestio cap a obrir vies de solucio al conflicte llingüistic valencià, mes be es boicotejà sistematicament qualsevol analisis i diagnosis efectiu d'eixe conflicte (6).

7. Molta pressio politica hague en totes les sessions del CVC (7). El grup majoritari catalaniste recordem que fon capaç de fer dimitir a un conseller, dels pocs capaç de posar pau, Monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe de la diocesis Segorp-Castello, que estava en el Consell com a unic representant de les diocesis valencianes que es valencià i que gasta habitualment el valencià. La prensa valenciana replegava la noticia: "El Obispo Reig dimite del Consejo Valenciano de Cultura por los ataques y descalificaciones del PSOE, UPV, EU y Bloc" (8). Segons ell mateix declarà: "Con estas actitudes de desconfianza se hace imposible el cumplimiento de la regla de actuación que me propuse, ni se respeta a las personas ni tampoco se muestra interés por la verdad...me propuse respetar a todos y buscar sinceramente la verdad con el fin de llegar a un acuerdo satisfactorio sobre el tema de la lengua."

8. Endogamia previsible i preocupant en la AVL, puix als 21 membres inicials els succeiran per cooptacio dels components tots els que vinguen despres, creant-se un circul vicios controlat casi exclusivament pel grup majoritari inicial, previsiblement catalaniste i que tendirà a l'uniformisme. No està assegurada ni la pluralitat ni la necessaria discrepancia. Pel tipo de politica catalanista que posà en practica el PSOE i ara continúa el PP, els ambits academics, de les lletres i de l'ensenyança, dels quals procediran els futurs membres de la AVL, son proclius i partidaris del paradigma catalaniste.

9. Es dona cobertura a la censura de qualsevol atra normativa i dels seus usuaris. D'esta manera no es conseguirà mes que agreujar el problema llingüistic, forçant a una nova i dramatica divisio dels valencians entre els seguidors de la llei i els transgressors de la llei (illegals).

1. En este mateix sentit es pronuncià l'unic magistrat del Tribunal Constitucional i president del mateix, D. José Gabaldón López, en el seu vot particular a la sentencia del 27 d'abril de 1997:" ...Al contrari de l'argument utilisat, no constituix en esta qüestio la LRU l'unic llimit a l'autonomia universitaria sino que ho es clarament l'Estatut d'Autonomia...entenc de deviem haver desestimat el recurs d'ampar."

2. Levante, 13/5/1997: "Se reconoce que la lengua catalana también tiene en Valencia el nombre de valenciano". Levante, 8/8/1997.

3. Desamparados Cabanes Pecourt, Consellera d'Educacio, "Información sobre la introducción del idioma valenciano como asignatura obligatoria en los planes de estudio de las enseñanzas medias y básicas en la Comunidad Valenciana (curso 1982/83)"

4. El perill que comporta, iniciat este cami, es que l'Institut d'Estudis Catalans sería qui tindria totes les cartes en la ma per a anar, pas a pas, fent desapareixer el valencià sense cap oposicio.

5. Las Provincias, 25/5/1999. El PSPV diu: "Esta es la única via para superar el conflicto lingüistico".

6. Vot particular de Lleopolt Penyarroja i Xavier Casp.

7. Las Provincias, 26/6/1998.

8. Las Provincias, 20/2/1998. En la seua columna diaria, Mª Consuelo Reyna s'expressava en el mateix sentit: "PSOE, UPV, Bloc i EU, más su entorno mediático, han montado una campaña en toda regla para desacreditalo"




CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"
ENTITAT OFICINA D.C. CONTE
2077 0828 88 3100556887



portada