Un any abans del dictamen i de la llei de creacio de la AVL, dies despres de la manifestacio del 13 de juny de 1997, se feu public des de les entitats culturals valencianistes que "Crear ara un organisme llingüistic en capacitat normativa sería una indefinicio completa" (1), ademes de supondre desllegitimar entitats de mes de huitanta anys d'historia i de cultura per a fer una cosa nova.

Eduardo Zaplana, ya tenía decidit, un any abans del dictamen del CVC la solucio que este hauria de pondre: la creacio d'un nou ent normativisador, la AVL.

Les consultes previes foren una "parafernalia" per a fer creure una cosa distinta a lo que en realitat ya tenien decidit. S'ha fet creure que s'imponia el dialec, la tolerancia i el consens (2) d'ahi que s'oferira la "participacio" de les entitats culturals.

Sense fer us del convenciment, la rao i la ciencia, com es dia, s'ha impost sense consens una solucio que no solventa el problema de desunio entre la normativa, ortografia, naturalea i identitat de la llengua valenciana.

El canvi que es vol produir es a costa unica i exclusivament del valencianisme, a canvi de res ¿si no es vol cedir en res, per que tant de teatre?.

Les normes del 32 no resolgueren el problema, mes be foren el Cavall de Troya (3) per a on entrà el catalanisme en Valencia i no el resoldran ara tampoc, sino supondran un pas avant i ferm una atra volta en el tema dels "països catalans". En Catalunya ya s'està treballant per canviar l'articul 145 de la Constitucio que prohibix la federacio entre comunitats autonomes, com replega la prensa (4): "Durán i Lleida propone federar Valencia, Cataluña y Baleares y sugiere crear una "conselleria" de cultura común".

Com anticipava Joan Costa S.J. en 1996 (5), l'ombra del catala i de les institucions catalanes no s'han apartat ni un moment de les deliberacions del pacte llingüistic, per lo que no pot tractar-se d'un pacte entre valencians sobre la llengua valenciana, sino una concessio de la llengua valenciana a favor de la catalana.

La AVL supon per a Eduardo Zaplana i el PP un tindre a qui poder passar la creïlla calenta del conflicte llingüistic davant de qualsevol contingencia o eventualitat que se li presente i d'esta manera no assumir directament la responsabilitat.

La llei de creacio de la AVL es una prova mes del doble llenguage que practíca el PP, prova de que la llengua valenciana no li ha importat mes que com a reclam electoral.

El PP i el PSOE, com a partits que han confeccionat l'acort, han incumplit la llei de creacio de la AVL que ells mateixa pactaren, en concret, les disposicions transitories primera, segona i tercera, que obligava a l'eleccio, en un determini maxim de 30 dies, dels 21 academics per les Corts Valencianes i posterior nomenament pel president de la Generalitat , en els 15 dies següents; aixina com tambe s'ha incumplit el determini de presentacio del reglament intern de funcionament, ¿i que es lo que han alegat?... res mes que ¿desidia?.

El PP es responsable tant de la majoria catalanista en el CVC com de la previsible majoria catalanista de la futura composicio de la AVL. Aço supondra l'inici d'una etapa irreversible a l'assumir totes les competencies llingüistiques ("El PP propone que la AVL asuma todas las competencias lingüisticas (6)").

El valencianisme tambe te moltes ganes de que acabe el conflicte, pero no d'esta forma indecorosament claudicant i verinosa per a la llengua valenciana. Que ningu es pense que estem comodos i agust en el paper que nos ha tocat en esta historia.

1. Las Provincias, 17/6/1996

2. Exactament en estos termens es pronunciava Manuel Tarancon, Las provincias 28/5/1999.

3. "Operación Caballo de Troya" es un articul d'opinio de Enrique de Diego en Las Provincias, 20/6/1997.

4. Las Provincias, 25/10/1996.

5. Las Provincias, 14/1/1996. Articul d'opinio: "Sobre un possible acort llingüistic".

6. Las Provincias, 21/5/1999.

CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"

ENTITAT	OFICINA	D.C.	CONTE
2077	0828	88	3100556887