INCOHERENCIES I INCONSISTENCIES
EN EL DOBLE LLENGUAGE DEL PP.


         Algun que atre membre del Partido Popular , com Calomarde, ya han reconegut publicament que es varen presentar a les eleccions en un determinat programa cultural (1) que no nomes no s'ha cumplit sino que ha segut arraconat (2). Al PP se'l va votar per a que canviara les coses, per a que practicara una atra politica cultural i educacional.

         El PP critica a tots els demes l'utilisacio partidista de la llengua per a situar-se com a unic salvador i guardià de la mateixa. Contra el PSOE, per boca de Tarancon diu publicament (3) que per mig dels llibres de text, han conseguit distorsionar la realitat de l'identitat valenciana, i que el compromis del PP en la llengua valenciana passa per no impondre-la (4); i ara dic yo: a) ¿ per que practica una politica llingüistica continuista?, b) ¿no resulten contradictories estes ultimes paraules quan despres de totes les seues presions als membres del CVC, ara creen una AVL que en la seua carta fundacional te implicita una imposicio per mig del pacte PP-PSOE i no un consens?.

         Tambe per boca de Tarancón, i ara referint-se a l'universitat, el PP afirma que quan es prete tindre posicions dogmatiques s' empobrix la societat (5); ¿Acas no es incoherent que despres d'aço seguixca confiant en persones que mantenen postures dogmatiques?.

         Per un costat el PP i EZ acusaren publicament als promotors de la proposicio no de llei del Parlament de l'Estat del 20 de maig de 1997, i votaren en contra de que el valencià siga una de les denominacions del catala. En este mateix sentit es pronuncià el Ple del Consell de la Generalitat Valenciana (6) , i per atre costat, estaven negociant en secret en Pujol una eixida pactada i preparant la llei de creacio de la AVL que s'aprovà a proposta seua el 2 de setembre de 1998 a favor de que la denominacio llengua valenciana no siga excloent i puga di-se catala.

         Per un costat, el PP en el seu comunicat oficial de recolzament a la manifestacio del 13 de juny diu: "el protagonismo de la manifestación y el éxito de la misma corresponden a la sociedad valenciana que han tomado la iniciativa de expressar publicament su firme voluntad en defensa de nuestras señas de identidad, manteniendo como partido político una actitud de prudencia para permitir que la sociedad valenciana sea la auténtica protagonista...la autoestima de los valencianos está garantizada con gobiernos del Partido Popular" (7) i per atre costat, simultaneament, estava negociant en el IEC cóm garantisar i impondre, politicament, per la força que dona la promulgacio d'una llei (d'obligat compliment) que garantisa "l'unitat de la llengua".

         Grotesc resulta tambe el fet d'enviar a destacats membres del PP (Gil Lázaro, Pedro Agramunt, José Ramón García Fuster, serafín Castellano, José Cholvi, Fernando Castelló, Martín Quirós, inclus la mateixa filla de EZ...) a la manifestacio que es convocava baix el lema clar i contundent de recolzar les "Normes de la RACV" i a la mateixa RACV com a entitat normativisadora (8), mentrimentres que quan UV les propongue com a normes oficials en l'Ajuntament de Valencià, el PP d'Agramunt i Rita Berberá les votà en contra (9) i uns mesos despres promulguen una llei de creacio d'un nou organisme en detriment de la RACV que el poble valencià i bona part de destacats carrecs publics i organics del PP estaven secundant en la manifestacio del 13 de juny. ¡Una burla!.

         De cara a l'opinio publica, en els mijos de comunicacio, el PP ha utilisat a destacats membres del partit i personalitats proximes com la memoria i els escrits de Manuel Broseta, Vicent Giner Boira, Juan Ferrando Badia, Mª Consuelo Reyna, etc. per a fer creure un patriotisme llingüistic que mai ha practicat, mentrimentres, a l'hora de gestionar l'administracio publica i mijos de comunicacio autonomics, practíca el PP una politica llingüistica continuïsta, igual que la del PSPV-PSOE en els casos en que s'obliga a gastar la llengua autoctona, i quan no es veu obligat, ha procurat aumentar tot lo possible la presencia del castella.

         El cas mes paradigmatic d'escriure una cosa i fer una distinta es el de Joaquín Calomarde, que quan LP publicà el diccionari de la RACV en fasciculs, es declarà obertament contrari a les catalanes normes del 32 i a favor de la RACV, dient del diccionari "Es un texto riguroso y exhaustivo de utilidad clara y manifiesta." (10). De la politica llingüistica que practicà el PSOE des del govern de la Generalitat baix la presidencia de Joan Lerma, el seu qualificatiu taxatiu fon de "catalanista" (11). I nomes un any despres, ya com a substitut del bisbe Reig en el CVC, participà com a part activa en la redaccio confusa i ambigüa del dictamen del CVC en el qual eixes normes del 32 son "el referent basic, de les que no es pot prescindir... i han de ser el punt de partida".

         Ha segut, precisament, el PP qui ha favorit la desproporcio abismal, 3 front a 21 membres, a favor de les tesis catalanistes en la composicio del CVC, al no reflexar la realitat social valenciana i violant, per tant, la voluntat general del poble valencià que no ha deixat de manifestar-se.

1. En Las Provincias, 1/20/1997, reconegue: "Ha pasado el tiempo. Hoy tenemos en la Generalitat Valenciana un gobierno claramente diferente del socialista. Sin embargo las cosas, en este sentido, no han variado substancialmente. Debería hacerlo en una dirección clara que me permito apuntar y sugerir de modo inequívoco. Miren ustedes: yo estoy cansado de dar clases de bachillerato. Desde hace años es mi profesión y a ella me dedico en la actualidad. Sobre las mesas de las salas de nuestros institutos, así como en los correspondientes seminarios de valenciano, suelen verse mayoritariamente textos publicados en Barcelona, por editoriales catalanas, o por editoriales valencianas seguidoras de las primeras, tanto en lo que se refiere a las tesis lingüísticas mantenidas como a la forma de financiación de sus ediciones (todas ellas a cargo de la subvención pública que hasta la fecha les ha otorgado la Consellería de Educación y Cultura de la Generalitat Valenciana). Los profesores, que los hay y más de los que parece, que desearían poder contar en los centros de enseñanza con materiales distintos a los que hoy por hoy tienen no pueden contar con ellos con igualdad de condiciones que los primeros. Y el diccionario de la RACV es un buen ejemplo de lo que venimos diciendo.
         ¿Han pensado ustedes lo que supondría el gesto politico, el compromiso educativo y cultural, que permitiese que ese diccionario de la RACV (que es una obra cualificada amplia y ambiciosa) llegase de modo regular a los centros públicos y privados de enseñanza? De momento se rompería, fíjense ustedes en su importancia, el exclusivo monopolio que las editoriales barcelonesas y afines tienen en la materia en nuestro sistema de enseñanza. Es decir, se potenciaría la libertad de catedra de los profesionales, se introduciría aire fresco y posibilidad de disponer de un material lingüistico digno y cuidado al servicio de la enseñanza del valenciano. Se trata sólo de pensar el modo administrativo, por parte de la Consellería de Educación, de encauzar un gesto de liberalismo político y de sensibilidad y respeto cultural profundo".

2. J. Calomarde, "Lo que se podia decir". Las Povincias, 8/8/1997.

3. Las Provincias, 25/5/1999.

4. Las Provincias, 28/5/1999.

5. Las Provincias, 23/1/1999.

6. Las Provincias, 30/4/1997.

7. Extret de "Les claus del pacte de la llengua"

8. Segons discurs pronunciat en la Plaça America de la ciutat de Valencia, com a colofo de la manifestacio del 13 de juny de 1997.

9. Levante, 10/11/1991.

10. Las Provincias, articul d'opinio, 1/3/1997.

11. Las Provincias, 1/3/1997. Articul d'opinio: El diccionario de la Academia. Calomarde afirmà: "..lo que hizo (el PSPV-PSOE) fue seguir fielmente y sin cortapisa la normativa que, a tal efecto, imponía el Institut d'Estudis Catalans. Esa normativa, propia del catalán, fue la utilizada por nuestras universidades e institutos a la hora de utilizar libros de texto para la enseñanza del valenbciano, así como para hablar de la cultura propia de los valencianos...ha sido imposible que cualquier otra forma de entender y comprender la lengua tuvieses reconocimiento oficial."




CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"
ENTITAT OFICINA D.C. CONTE
2077 0828 88 3100556887



portada