JUSTIFICACIO POLITICA


      Encara que l'intencio manifesta tant en l'encarrec fet des de les Corts Valencianes al CVC, com en la posterior aprovacio de la Llei de creacio de la AVL, haja segut la d'alluntar de l'esfera politica el problema llingüistic valencià, el resultat ha segut tot lo contrari, puix:

El CVC no dictaminà, sino que redactà una negociacio politica al mes alt nivell entre les direccions dels dos partits majoritaris (PP-PSOE) i de les quals, la prensa valenciana nos ha donat complit conte.

Tampoc es va conseguir ningun consens, sino un acort (a modo de transaccio comercial) en una negociacio o pacte politic de la llengua entre els 2 partits majoritaris, la prova d'aço son les declaracions publiques en les que unicament el PP i el PSOE (i els seus partidaris) estan satisfets...i tots els demes insatisfets i despagats.

Els que han aprovat la llei de creacio de la AVL son politics (diputats autonomics).

El nomenament i l'eleccio dels futurs 21 membres sera de caracter absolutament politic.

La creacio d'este nou organisme: AVL, no ve a resoldre el problema del conflicte llingüistic valencià, sino a suplantar, per vies politiques, l'unica institucio llegitimada per a codificar el valencià: la RACV.

Tot este montage ha respost a un interes politic de salvar el pacte de govern estatal Aznar-Pujol al preservar la pretesa "unitat de la llengua" que est ultim reclamava; per aixo ha estat envolta de subterfugis, circumloquis i ambigüetats, per a que ajudara a ocultar els verdaders motius i objectius. Un any abans de la solicitut d'un dictamen al CVC, Zaplana ya havia iniciat els contactes a tres bandes (1) Madrit-Barcelona-Valencia i ya tenía decidida la creacio d'esta nova entitat normativa (2):

"Jordi Pujol advierte a Aznar que no permitirá ataques a la unidad de la lengua... Jordi Pujol reiteró su defensa de la lengua catalana en todas sus variantes y advirtió que no aceptará ataques frontales "vengan de quien vengan" contra esta unidad lingüística"(3).

"CiU invita a los populares a apoyar la unidad lingüística" (4).

Pilar Raola: "CiU debe romper con el gobierno de Aznar si el PP vota a favor del valenciano"(5).

"Zaplana no revela sus contactos secretos con Pujol porque estan en el ámbito privado" (6).

"La Generalitat de Catalunya apoya la idea de Zaplana de crear una autoridad lingüística" (7).

La mateixa sentencia del Tribunal Suprem del 20 de novembre de 1992 que dona la rao a Alternativa Universitaria en contra de l'Universitat de Valencia en la qüestio del conflicte llingüistic, reconeix la dimensio politica (8) del mateix: " El fondo de l'assunt no es academic o llingüistic, i aço be ho saben les parts enfrontades en este recurs: el fondo de l'assunt es politic, i hi ha que començar per reconeixer-ho per a no posar-nos eufemismes inutils. El fondo de l'assunt constituix una manifestacio d'un greu desacort que existix des de fa anys en la societat valenciana...per supost que la llengua te unes atres dimensions ademes de la cientifica i academica: te una clara dimensio politica..."

Un ample reportage que nos el oferi el Levante (19 juliol 1998) titulat: "Los sastres del dictamen- Estrategias de largo alcance, diu: El acuerdo lingüistico se fraguó en el triángulo Valencia-Madrid-Barcelona", nos indica clarament que els srs. consellers del CVC no han segut mes que unes titelles obligades a interpretar una farsa. (9)

      Per lo tant, una volta reconeguda que una de les dimensions del problema es politic, haurem de convindre en la llegitimacio, mes encara, en l'obligacio que des d'UV es te per a elevar per vies politiques el dissens i les reivindicacions de les entitats culturals i civiques valencianistes defensores i difusores de la llengua valenciana que persistix viva en el poble valencià.

1. Levante, 19/7/1998.

2. El 27 de maig de 1997, 15 dies abans de la gran manifestacio a favor de les normes d'El Puig del 13 de juny, i per tant, abans tambe de que es produira "l'encarrec" al CVC, l'agencia EFE, Europa Press, El País CV donava la noticia: "La Generalidad de Catalunya, a través del Conseller de la presidencia, Xavier Trias, ha aplaudido la intención del Presidente de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana, de crear un organismo con autoridad lingüística. Trias afirmó que éste debe de crearse de acuerdo con el Instituto de Estudios Catalanes ya que si tenemos una misma lengua, lo lógico es buscar procedimientos para aproximar posiciones".

3. Levante, 8/81997. ""

4. Levante, 13/5/1997

5. Las Provincias, 20/5/1997.

6. Levante, 20 maig, 1997. Note's que la data es anterior inclus a la manifestacio del 13 de juny.

7. Levante,

8. Extret del llibre "Les claus del Pacte de la llengua"

9. Levante, 18 de juliol de 1998, extret del reportage "Los sastres del dictamen". Podem extraure tambe d'este mateix articul: "Els fils de l'acort llingüistic estan moguts per interesos politics de llarc alcanç. Tres son les bases perseguides pel president de la Generalitat, Eduardo Zaplana : dos personals i una estrictament electoral. Zaplana que ha dit per activa i per pasiva que tan sols vol eixercir el carrec de primer mandatari autonomic en el transcorrec de dos llegislatures, preten colocar-se la medalla de ser el president que ha resolt la batalla de la llengua i, de pas, guanyar-se la confiança de Jordi Pujol per a que este cante a Aznar les bondats del dirigent valencià, en son desig de no concloure la seua carrera politica en Valencia.




CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"
ENTITAT OFICINA D.C. CONTE
2077 0828 88 3100556887



portada