PROPOSTA DE SOLUCIO POLITICA
(a curt i mig determini)


S'hauria d'obrir un periodo de temps en el qual:

Es reconeguera el conflicte llingŘistic en totes les seues dimensions (1). S'ha de trencar en l'estrategia que durant tants anys ha creat un sentiment de culpabilitat en la consciencia colectiva, possiblement proviment de la proyeccio a la societat dels traumes i la radicalisacio de l'esquerra valenciana.

S'hauria de comenšar en l'ambit oral, per ser mes facil l'acort que en l'escrit, i conseguir una acceptacio popular per mig d'un estandar oral valenciÓ (fidel en la llengua valenciana genu´na) per a la seua utilisacio en radio, televisio, discursos oficials, doblages (independentment de la normativa ortografica per a la llengua escrita). S'hauria de depurar de castellanismes i catalanismes innecessaris (lexics, fonetics i morfosintactics).

En l'ensenyanša (2), a) igualtat de possibilitats (acabar en la discriminacio) de les normes d'El Puig (o de la RACV) i fer possible el seu us vehicular en examens, treballs, tesis, etc, i acabar en la marginacio i l'oblit, quan no en la distorsionada image que des dels estaments educatius ve donant-se; b) Esta "convivencia" hauria de donar-se tambe a l'hora de triar lliurement la proposta llingŘistica que consideren els pares per als seus fills sense persecucions ni campanyes de desprestigi social. L'oferta educativa valenciana, ha de ser una opcio que puguen eixercir els pares i les families i per ad aixo s'ha de crear el material didactic especific que s'ajuste a la realitat historica que estem vivint.

En el mon editorial, a) deixar que els llibres parlen, siga quina siga la normativa utilisada en igualtat de condicions; b) donar igualtat de condicions tambe a les editorials a l'hora d'obtindre subvencions, ajudes, recolzament, compres de llibres i distribucio en biblioteques i coleges.

En l'ambit oficial autonomic, a) reconeixer tambe les normes d'El Puig (o de la RACV) quan es requerixca un coneiximent de la llengua vernacula: public (3) i/o privat. Ašo supon una acceptacio i un canvi en les directrius de la Direccio General de Politica LlingŘistica i tots els servicis que presta; b) Contabilisar per igual, el coneiximent de les normes d'El Puig davant qualsevol requeriment de coneiximents de valenciÓ: oposicions a plaša de funcionari, ocupacions laborals, etc.; c) reconeixer els tituls de Lo Rat Penat (4) com ya es va fer en l'etapa del govern preautonomic (5), curs 1982/83, sent Consellera d'Educacio Desamparados Cabanes Pecourt. Es tracta, en definitiva de trencar en la ferrea dictadura llingŘistica que venim patint (6).

En l'ambit oficial estatal, s'ha de conseguir d'una volta pertotes que l'agencia espanyola del ISBN archive els llibres en llengua valenciana i no com a llengua catalana (7).

En l'ambit oficial europeu, s'ha d'incloure la llengua valenciana dins de la carta de llengŘes minoritaries.

         Esta proposta de reconeiximent de la realitat, no discriminacio i d'igualtat de condicions no vindria a ser massa diferent de la que existix en uns atres territoris com ara La Vall d'Aran, a on s'ha acceptat la cooficialitat de l'aranes (8) junt en el castella i el catala. Reconeiximent i acceptacio que provenen tant de l'Institut d'Estudis Catalans com de la Generalitat de Catalunya. ┐Per que en Valencia no?.

L'objectiu en este periodo de temps es conseguir que les condicions d'uns i d'uns atres (catalanistes i valencianistes) estiguen mes igualades i donar temps a reunir les competencies politiques i llegals per mig d'una reforma de l'Estatut per a convocar un referendum. Des s'este plantejament, sera el poble valenciÓ el que lliurement triarÓ, sense imposicions politiques. "S'ha de dissenyar una oferta educativa preguntant als afectats. Desde la consulta demoscopica fins a la consulta directa a les families, no te ninguna excusa el govern autonomic...per a respectar la llibertat d'eleccio (9)". ┐O es que les esquerres i la dreta valenciana tenen por a una societat oberta i a la cultura de la llibertat?.

1. Es un fet que des dels estaments oficials (Conselleris d'Educacio i Cultura), universitats valencianes i mijos de comunicacio es prete correr una tupida cortina que evita qualsevol debat public sobre el conflicte llingŘistic, i quan est apareix, sempre es per a donar una visio unilateral i distorsionada. El carrer mantÚ viu i sangrant un conflicte llingŘistic del que les autoritats i les institucions valencianes fan oits sorts.

2. Son les families, i no el professorat o la Conselleria d'Educacio, les que deuen determinar l'oferta educativa en una o atra llengua.

3. Inclus en els jujats, ara que els valencians tenim transferides les competencies en materia judicial. Tramitacio de documents, creacio de cursos de capacitacio entre els juges i funcionaris...

4. UV ya ho ha fet, timidament, en alguna ocasio, ABC Valencia, 20/5/97; Levante 20/5/1997: "UV exige al PP que los tÝtulos de Lo Rat Penat sean oficiales. Los populares anuncian que el conseller Camps lo estudiarß"

5. Decret de 19 de juliol de 1982 pel qual s'establix quins professors estaran facultats per a l'ensenyanša de l'idioma valenciÓ, articul primer, apartat b): "Els posseidors de diplomes de l'Institut de Ciencies de l'Educacio, de l'U universitat de Valencia, Lo Rat Penat i el grup d'Accio Valencianista, conforme a la proposta de la Comissio Mixta de BillingŘisme".

6. S'ha de destacar la responsabilitat dels mijos de comunicacio en la progressiva substitucio del valenciÓ pel catala per optar per girs, frases fetes i construccions clarament catalanes en detriment de les formes genu´nament valencianes que acceleren encara mes la desaparicio dels nostres usos llingŘistics en benefici de construccions, pronunciacions i accents artificials i aliens a la major part del poble. En el mateix sentit, s'ha de parlar dels "quintacolumnistes normalitzadors" que mes be han conseguit desnormalisar per complet la nostra volguda llengua per mig de la ferrea dictadura llingŘistica que han conseguit impondre davant la tolerancia i el permis finanšat de les nostres instituciuons autonomiques, les quals tenien, entre les seues obligacions, defendre el patrimoni llingŘistic valenciÓ.

7. Sobre este tema es pot consultar Las Provincias, 8/2/1999, fulla 66.

8. Las Provincias, 9/6/1997.

9. Declaracions de la Plataforma de defensa del mallorqui a Las Provincias, 11/03/1999.




CONTE BANCARI EN "BANCAIXA"
ENTITAT OFICINA D.C. CONTE
2077 0828 88 3100556887



portada